Impulsos creatius, intuïtius i en certa manera esbojarrats, que surten de la norma i que brollen del cos com l’aigua d’una regadora. La inevitabilitat d’aquests impulsos ens recorda l’aigua de pluja que cau sense control, la innocència d’un nen quan juga completament aliè al perill.
Per a mi, aquesta és una peça molt íntima en constant canvi i evolució. Després d’haver participat en diversos festivals, trobades i fires, ara li donam un gir, replantejant algunes qüestions de l’estructura coreogràfica, així com de l’espai sonor utilitzat.
Maya Triay
