Es pecado que una virgen ría con descaro proposa la creació d’una peça escènica de llarga durada partint del llenguatge del moviment. Presenta un univers poètic basat en la figura de les emmurades o emparedades: dones que durant la Baixa Edat Mitjana europea van decidir autoclausurar-se en petites cel·les dins dels nuclis urbans com a rebuig del sistema de parentiu i de gèneres de l’època. A partir d’aquesta imatge, he treballat amb el propòsit de construir una proposta escènica que convidi, suggereixi i ofereixi un univers des d’una perspectiva poètica i immersiva, evitant caure en representacions estàtiques, reduccionistes i unidireccionals. He anat buscant i generant hipòtesis diferents per generar un diàleg entre aquestes figures històriques i els discursos feministes contemporanis que em travessen.
Alhora, m’ha encuriosit descobrir noves vies de mediació entre la poètica del cos, la poètica del so, la poètica de l’espai i la poètica de la llum. Des dels inicis, he anat convidant diferents artistes perquè formin part del projecte: Joan Cot Ros al so, Iván Cascón a l’espai lumínic, Claudia Vilà i Sabrina Lescano a l’espai escènic i vestuari, i Sam Morrison als textos. Un dels meus objectius principals ha estat i continua essent generar espais de trobada on cadascuna d’aquestes artistes s’involucrin amb el procés de recerca i de creació des dels seus inicis, aportant les seves mirades, les seves sensibilitats, tot dialogant directament amb la proposta. Altres artistes que han anat col·laborant durant el procés han estat: Jordi Cardoner, Charol Stefano, Cecília Colacrai, Leo Castro i Enric Fàbregas.”
