Des d’un punt de vista estètic, a partir de l’estetització del calfred (concepte pres de Francine Fourmeaux), explorarem la nostra identitat gravitatòria. Així, PERDRE EL CAP és una recerca sobre els orígens, l’ancestralitat, allò que ens arrela a la terra i ens dóna la força per enlairar-nos. Una cabellera habitada per un ésser mitològic, una simbiosi entre l’animalitat i la sensualitat. Es tracta d’un projecte de treball en equip entre diferents creadors i tècnics, construït en capes diverses, una creació travessada per plànols diferents.
És coreògrafa, ballarina i gestora cultural. L’any 1985, juntament amb Maria Muñoz van crear el grup professional de dansa contemporània La Dux, i el 1988 va fundar la seva pròpia companyia amb l’espectacle “Ocho”. Durant gairebé 20 anys va viure i treballar a Barcelona on va participar en nombrosos projectes tant com a intèrpret, com ara amb Mark Tompkins o Tomàs Aragay, com a creadora, juntament amb Juan Márquez o amb Jordà Farré. Des de l’any 2000 té la seva base a Mallorca on ha desenvolupat la seva carrera coreogràfica i un interès cap a aspectes socialment transformadors de les arts escèniques. Destaca el seu projecte “Las Muchas” i “Las Muchísimas”, on treballa amb dones de més de 60 anys que no provenen dels codis de la dansa. També ha impulsat i gestiona el Centre de Creació EiMa a Maria de la Salut, i ha donat vida a La Impossible, un petit centre de formació de les arts del cos a Palma, on també exerceix com a pedagoga.