Pren com a punt de partida qüestions filosòfiques plantejades en corrents com l’existencialisme i el transhumanisme. D’altra banda, es recolza en els cànons estètics derivats de l’hemeroteca cinematogràfica dels 80 i 90 amb títols com, Ghost in the Shell o Blade Runner.
Amb la dansa com a mitjà, aquesta recerca realitzarà un paral·lelisme entre la poètica contemporània d’autors com Mamoru Oshii, entre altres, que es plantegen sobre l’ànima de la màquina, i la recerca i evolució de l’ésser, dins d’un complex debat sobre l’existència.
Recolzat en el marc físic del moviment i la dramatúrgia, i al seu torn indagant en el pla conceptual a través del desenvolupament de la plàstica, es pretén aprofundir en la contínua poètica de l’acte humà a través de l’art escènic. Així la investigació recau en trobar aquest punt de vista personal sobre l’esperit, la vida, la consciència de l’individu, la seva existència general i el conflicte moral sobre la creació en la recerca de l’ésser.
