Des d’una subjectivitat íntima, la dona caragol expressa la paradoxa de la imatge propia al món actual. Un ull omnipresent, personatge principal, pot ser també l’objectiu d’una càmera fotogràfica. El present lastrat pel passat: “Somos avatares de nuestra estupidez pasada” Pessoa.
És un espectacle de creació on explorem les limitacions. Com a dona. Com a ésser humà. En front al passat, present i futur. En front al món de la imatge.
L’espectacle Dona caragol és un muntatge multidisciplinari on juguem amb la paraula, la dansa i la imatge. El text és fragmentari i sense cap fil conductor aparent. Des d’una petita carta d’amor de Frida Kahlo a Rivera, escrita a un sobre arruat, fins a una selecció de textos de Carles Carbó.
“Diego, mi amor, No se te olvide que en cuanto acabes el fresco nos juntaremos ya para siempre, sin pleitos ni nadas, solamente para querernos mucho. No te portes mal y haz todo lo que Emmily San te deja. Te adoro más que amo. Tu niña Frida”.
