As Devoracións

AMB
del 16 al 22 de novembre
amb María Espasandín, Miguel Cavadas i Loaira Lázare

AS DEVORACIÓNS és un procés de creació col·lectiva que investiga l’alimentació com a espai de memòria, identitat i comunitat. Neix d’una constatació generacional: «no sabem sembrar una patata». La pèrdua dels sabers vinculats a la terra, la cuina i la transmissió oral, accelerada per la globalització i el consum, afecta també la nostra relació amb el territori i la llengua gallega.

Davant l’individualisme, l’obra proposa recuperar la cuina com a lloc de trobada, afecte i transmissió intergeneracional. En un futur en què menjar s’ha reduït a una necessitat fisiològica, tres personatges desarrelats emprenen, des d’una fàbrica gallega, un viatge cap a la memòria.

L’escena transforma una natura morta industrial en una cuina viva, integrant text, dansa contemporània i tradicional gallega, so, objectes i cuina en directe. El procés combina documentació, escriptura, improvisació i treball en l’entorn rural. A Catoira, una experiència amb adolescents i persones grans va permetre compartir sabers i hàbits alimentaris de diferents generacions, incorporant els seus testimonis a la dramatúrgia.

Amb el suport de:

AS DEVORACIÓNS és un projecte escènic impulsat per María Espasandín, Miguel Cavadas i Loaira Lázare, tres creadores amb un origen comú en el teatre universitari de Santiago de Compostel·la. Després de formar part de la companyia Faísca Teatro i crear conjuntament dos espectacles de llarga durada (Historia natural das estrañas criaturas mariñas i O que che contei mentres facías que durmías), ambdós premiats al Xuventude Crea, els seus camins es varen separar durant sis anys.

En aquest període, cadascuna de les integrants de l'equip va desenvolupar una trajectòria pròpia en els àmbits de l'escriptura, la dansa i la música, participant en projectes paral·lels, ampliant la seva formació, experiència i xarxa professional dins i fora de Galícia, i rebent diversos reconeixements per la seva feina.

El retrobament neix de la voluntat de posar en comú tot allò après i tornar a l'escena des d'una mirada més madura, marcada per la complicitat, el respecte per les idees i la confiança en la creació col·lectiva. La diversitat dels seus recorreguts constitueix avui la principal riquesa de l'equip: tres veus complementàries capaces de construir un cervell creatiu comú i desenvolupar un llenguatge escènic propi.