Què significa improvisar i quines decisions es posen en joc en compondre instantàniament? Quines potencialitats emergeixen a l’hora de compondre col·lectivament?
Els Laboratoris estan organitzats en tres parts: l’escalfament, l’entrenament per a la improvisació i, finalment, la composició instantània. A mesura que el Laboratori avança, els límits entre cada part de la classe es dilueixen, amb l’objectiu d’anar arribant poc a poc a una concepció de classe global que es regeix sota la nostra principal premisa: tot el temps estem componint i creant en temps real.
Part I: L’ESCALFAMENT
SLMFV comença cada una de les seves classes amb un bloc d’improvisacions amb l’objectiu d’entrar en calor mentre balla. La idea principal d’aquest bloc és entendre la temperatura com una variable escènica, desenvolupant i alimentant el nostre vincle amb ella. El ritual de l’escalfament consisteix en 4 composicions, cadascuna dura un tema musical (sempre diferent).
Part II: L’ENTRENAMENT PER A LA IMPROVISACIÓ
En aquest segment del laboratori ens centrem en entrenar el cos per a la interpretació. La pràctica que es proposa és la mateixa que la dels entrenaments per a l’improvisador/a, amb la diferència que la durada dels exercicis pot ser una mica més extensa. Entrenem la diferenciació, la coordinació, el disseny, el to i la mobilitat de les parts del cos. Busquem consolidar (a nivell postural) una dansa que involucri el cos en el seu sentit més global, que estigui plena de sentit i de discurs, sigui quina sigui la naturalesa del mateix. Tot això es tradueix en exercicis concrets que varien segons el grup i el moment. L’entrenament té un objectiu principal: emancipar a l’intèrpret de les lògiques de creació predominants i donar-li el 100% de valor i responsabilitat creativa pel que faci en escena. Per aquesta raó, en aquest espai no es treballa des de ni per cap llenguatge físic específic. Es treballa sobre la dansa i la riquesa de cada cos específic, buscant potenciar el que hi ha sense influenciar discursivament cap proposta.
Part III: LA COMPOSICIÓ INSTANTÀNIA
La perspectiva compositiva travessa tota la classe en general. Tot i així, en l’últim tram de cada jornada, SLMFV enfoca el treball directament en la pràctica de composicions instantànies. En aquest procés es composen peces, donant al mateix temps més espai a l’observació, al feedback col·lectiu, al debat grupal i a l’anàlisi de cada peça. Tot això, amb l’objectiu d’entendre a nivell discursiu, com nomenar i entendre el que estem creant. És el moment del taller en què ens centrem en estudiar de ple la relació del performer amb el so, la il·luminació, el vestuari i/o l’escenografia, depenent dels recursos disponibles a les instal·lacions on es realitzarà el Laboratori. Deixem d’entrenar per posar-nos a crear. A mesura que el grup desenvolupa el seu nivell de composició, aquest segment de la classe va guanyant protagonisme.
