Esberlar de L’ATAPEÏDA - ELENA LALUCAT (suport Teatre Principal)
Dates: 12-25/07/2021
https://vimeo.com/457772887\
Sinopsi:
Fronteres, solcs, traçats imaginaris que delimiten l’espai i que es dilueixen en el temps, en un continu esdevenir. Allò estàtic ja no resisteix, ens trobem en un fluir constant, en l’espai dels fluxes I no pas dels llocs. L’ensorrament dels límits ens situa en una posició fràgil, ens canvia la mirada i ens sotmet a la magnificència d’allò detallat i subtil. Desapareix la idea de permanència i s’enfoca sobre la idea de perspectiva.
És la visió dels ciutadans la que configura la ciutat, la seva imaginació projectada en l’espai els vincula al lloc que habiten. Curiositat i delicadesa, una nova sensibilitat dins els racons quotidians. Fer aflorar l’essència comuna de les urbs i impregnar les estructures de la seva pròpia capacitat d’evocació , permetent-nos un viatge continu a través de la susceptibilitat del canvi.
Obrir en una o més parts per ruptura del punt que ofereix menys resistència.
La proposta és una esquerda d'intimitat dins l’espai públic. Reflexionem sobre el llindar, els límits, entre l’espai interior i exterior. 13 catifes delimiten i revel.len la visió aérea d’un mapa de la llar dels nostres intèrprets. Un espiell en sentit contrari, que permet al que está a fora a mirar a dins. Les catifes configuren dos conjunts. Dues plaques tectòniques que ens deixen a la vista una esquerda irregular per on veiem el carrer. Apostem per la capacitat d’evocació d’un espai públic compartit, en revelar la poética continguda en el vincle íntim entre aquell que fa i aquell que observa dins un mateix espai.
Se’ns introdueix en un món hipotètic, on la regla de supervivència és el canvi i l’adaptació. Es tria el fenòmen del terratrèmol com a element vertebrador de la peça. Els tres personatges ens guiaran a través d’imatges transitòries, només congelades per uns breus segons.
El sacseig de les estructures, l’ensorrament, però també la reconstrucció seran els maons d’aquesta creació. El punt de partida de la peça són sis relats de Haruki Murakami que narren les vides trasbalsades d’uns personatges que es veuen afectats pel terratrèmol de Kobe de 1995.Aquest fet transforma el paisatge físic i social del Japó i aboca els seus protagonistes a un canvi de paradigma de forma inminent.
Biografía:
Alma Steiner. Intèrpret Es gradua en Coreografia i Interpretació de la dansa a l’Institut del Teatre al 2018, passant per la Danish National School of Performing Arts. Treballa com a freelance amb core grafs com Sol Pic , Lali Ayguad, Javier Guerrero, Irene García o Clàudia Mirambell , treballa de forma regular amb Kernel Dance Theatre i forma part de la última producció de Moveo.
Pino Steiner. Intèrpret
Graduat en Art Dramàtic a l'especialitat de físic al Institut del Teatre, passa per l'escola de Pantomima Hamu de Praga i estudia circ durant cinc anys a l'Ateneu Popular de Nou Barris i a l'Escola de Circ Rogelio Rivel. Actualment és actor a la companyia de titelles i moviment: Zero en Conducta, a la companyia de teatre físic Moveo, i a la companyia de teatre social Impacta’t.
Elena Lalucat. Co-direcció i intèrpret.
Es gradua en Coreografia i Interpretació de la dansa a l’Institut del Teatre al 2014. Es forma amb la Companyia Zappalà Danza a Itàlia i al 2016 realitza un postgrau a la London Contemporary Dance School. Des del 2016 treballa com a freelance amb diferents creadores com Cia Baal, Tilted Production, Zero en Conducta, Métrica Bàrbara, Big Bouncers o Tercio Incluso, combinant el teatre físic, teatre d’objectes i el moviment. Al 2020 engega la seva companyia L’atapeïda.
David Maqueda. Co-direcció
David s’ha format com actor al Col·legi del Teatre i a l’Institut del Teatre de Barcelona. És fundador de la companyia Menú Teatral, director de la companyia Va com Va i assistent de Dirección de la companyia Zero en Conducta, així com proporciona ocasionalment assistències de dirección a Di Philippo Marionette (Itèlia) o Cia Don Davel (França). Ho combina amb la dirección artística del Festival de Microteatre de Canovelles.
Enfangades de Úrsula Urgelés (suport del Teatre Principal)
Dates: 19 – 31/7/21
Sinopsi:
Un espectacle encara no pensat, una escultura encara no modelada, o una coreografia encara no coreografiada; volem jugar amb la gran quantitat de possibilitats que se’ns obren en treballar junts, per arribar a crear contingut des d’un punt Fidel i precís al momento què es dugui a terme.
Biografia:
Úrsura Urgelés Nascuda a Mallorca el 2000, comença els seus estudis a l'escola Llar Dansa de Palma, amb na Susana Aledo i n'Aina Pascual com a principals mentores. Complementa la seva formació a Barcelona a l'Escola Luthier Dansa, on assisteix a diversos intensius de claqué i jazz, amb mestres com ara Victor Rodrigo, Matias Martinez i Guillem Alonso. El 2016 es presenta per lliure a les proves del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre de Barcelona, per l'especialitat de dansa contemporània. Entra a 4rt curs i cursa els seus estudis amb èxit fins a graduar-se en la promoció del 2018-2019. Rep el Premi Extraordinari dels Ensenyaments Artístics Professionals de Catalunya corresponent a la convocatòria 2018-2019 en l'àmbit de dansa, i guanya el Premi Art Jove de les Illes Balears a millor intèrpret 2019. Actualment forma part com a ballarina titular de la promoció 2019-2021 de la jove companyia IT Dansa.
Tòfol Sastre Artista autodidacta nascut a Mallorca el 1963, ès un pintor de l’expressionisme abstracte mallorquí, amb traces de surrealisme. Comença a exposar el 1982, any en què és remiat en els premis Ciutat de Palma. El 2006 presenta l’exposició a la Capella de la Misericòrida, “El tems pinta”, amb teles de gran format.
El 2009 l’editorial Albopas publica “Interiors Invertebrats”, que juntament amb el poeta Antoni Gost, completa el fi del seu cicle d’exploració de la cal·ligrafia poética. Ha exposat a Mallorca i també a BCN, Madrid, Lió, París, A Corunya i Santa Mònica entre altres ciutats. La seva obra sembré ha anat acompanyada d’altres arts, sobretot per la poesía i la música. Treballa, entre d’altres, amb poetes com Lluís Maicas i Antoni Gost. Ha col·laborat amb la FUndació Musical ACA, i juntament amb Antoni Torres, participa en la creació de la Sala Central a Muro, un espai d’exposició i promoció artística.
Ariadna Miró Carceller
Nascuda a Castellar del Vallès el 1999, comença la seva formació als 6 anys a Sabadell i als 11 entra al Conservatori Professional de Dansa de l’Institut de Teatre de Barcelona, en l’especialitat de dansa clàssica. Després de 7 anys, segeuix la seva formació amb el programa d’ArtDance IDP durant dos cursos en els quals tindrà l’oportunitat de treballar amb el Ballet Landestheatre Eisenach d’Alemanya i ballar al Grant Teatre del Liceu de Barcelona amb la producción de la Gioconda. Actualment forma part de la companyia profesional de dansa de KoRPo Dance Project.
Reflex One de RAQUEL KLEIN (suport del Teatre Principal)
Dates: 19 – 31/07/2021
Sinopsi:
El concepte de reflex com a punt de partida, el cos com a eix principal de maniobra. El que es reflexa a través de el fer, el que es traspassa i el que reverbera. La comunicació entre el que mira i el que fa.
El reflex a través de materials plàstics, entenen també el cos com a tal. Creant la llum des del rebot, a través de sons, multiplicant o acumulant diferents capes a nivell perceptiu que reflexionen, desenvolupen i proposin noves formes de percepció i composició.
És una recerca de pilars físics i compositius que acceptin el marge de la composició aleatori. Amb paràmetres dirigits a construir les escenes, paisatges o estats corporis. Es busca una organicitat de el cos de manera que el recorregut físic tingui una lògica de construcció, possiblement arquitectònica, on no és un cos que es força, sinó que vaga, reposa, crea estucturas per anar acumulant sobre aquestes la complexitat física, el límit, la fina línia de l'desequilibri de les parts, les oposicions i buscant la no lògica interna, per sortir de patrons establerts.
Biografia:
Raquel Klein és creadora, docent i intèrpret. Graduada en Coreografia i Interpretació a l'Institut de Teatre de Barcelona i en Disseny d'Interiors per l'ESDAP.
Com creadora seva primera obra Wu Wei, ha estat presentada a la Programació de l'Mercat de les Flors 2019-2020, al Teatre Principal de Palma 2020 i dins el Festival de la Quinzena Metropolitana de Dansa a la Caldera 2018 amb el suport dels Teatres de Canal, EIMA i el Graner. La seva última peça de només 1,28, investigació al voltant de l'obra Wu Wei, va ser guanyadora de l'ArtJove 2017 i de MM & I - Certamen Coreogràfic de Madrid.
En els últims anys ha compartit propostes, llenguatge i treballs amb diferents artistes nacionals (com a artista de el Projecte # FF90 de la Fàbrica de Creació d'El Graner, Barcelona) i artistes internacionals (com a artista proposta i acompanyada pel Mercat de les Flors en un intercanvi de tres anys amb Westkowloon - Hong Kong entre 2018 i 2020), ha començat a indagar altres perspectives per possibilitar noves formes per creuar i arribar a integrar diferents llenguatges artístics i plàstics en un. Actualment treballant en el projecte Reflex One amb Jan Wong.
Des 2017, treballa conjuntament amb Albert Tarrats i Adrià Joan a la creació de la composició de l'espai sonor que s'emmarca dins del camp de l'experimentació sonora, principalment a través de acoblaments de improvisació, la construcció d'objectes i dispositius sonors i l'exploració de formats alternatius d'audició i relació amb l'espai.
Com a intèrpret ha treballat recentment amb Sibèria-Paloma Muñoz amb La Pell Buida, amb Eulàlia Bergadà amb Gold Dust Rush, estrenada al Festival Grec de Barcelona, així com en diversos projectes amb Lipi Hernández com El Cant dels Cavalls en salmó-Mercat de les Flors o Mol.leculari en Festival Sismògraf.
També ha format part de diversos projectes com Novembre de Roser López-Espinosa (ajudantia coreogràfica), Bàlsam de Tigressa de Los Corderos (intèrpret al Festival Sismògraf 2015, Olot / Barcelona), Primer exercici cap al Èpic d'Aimar Pérez-Galí (intèrpret al MACBA, Barcelona, 2014), Écoute pour voir d'Emmanuel Joute-Cia. Danse Carpe Diem - Canadà al TNT (intèrpret), Arquitectures en moviment de Lipi Hernández, MACBA (intèrpret, Barcelona, 2014), Exposició Temporal d'Tanya Beyeler a MACBA (intèrpret, Barcelona, 2014), Balla-balla-ballant- ba de Pere Faura a MACBA (intèrpret, Barcelona, 2014), Intervenció Visions en "Casa de Pedra" (Coreògrafa-coordinadora d'espai, Mèxic, 2013).
Intacta de MARIONA JAUME CAMPS (suport Teatre Principal) - Intercanvi amb residencia Azala espacio
Dates: 28/06 – 10/07/2021
Sinopsi:
Tot ens afecta. Tot I que ho vulguem amagar, som vulnerables. Moments difícils a nivel personal que ens fan reflexionar, què som realment en comparació amb el que projectam a l’exterior? Intacta ès un cos d’una dona que s’ha creat una cuirassa plena de mentides, una cuirassa amb la qual vol allunyar-se de tot allò que li fa mal. Inevitablement, no pot. Intacta sóc jo.
Biografia:
Grau de Dansa Clàssica al Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca i Títol Superior de Dansa al Conservatori Superior de Dansa María de Ávila (CSDMA). Actualment cursa el Màster en Gestió Cultural de la UOC.
Va ser guanyadora al "Certamen d'arts escèniques Art Jove IB", amb el sol "Intacta" (2020).
Ballarina de "Les coses en la distància" - Poliana Lima (2020), "Pioneres" - Residències artístiques de l'Festival de Dansa de Navarra (2020), "Les coses es mouen, però no diuen res" - Poliana Lima, Centre Coreogràfic Canal (2020), "Construcció" - Lucía Marote de Cia LaColé. 33è Certamen Coreogràfic de Madrid (2019), “Això no és un selfie” – Territori Social (2019). "Tacte" - Xián Martínez. Residència de creació de la Companyia Nacional de Dansa (2019).
Ballarina en peces de: William Forsythe (The vile parody of address), Lienz Chang (Initium et finis), Àngel Rodríguez (Eternity and a day i Nine Words) i Tangen-Benzal (empty.after) a la RESAD, dins dels tallers d'interpretació de l'CSDMA (2017- 2019). Tres anys d'experiència com a alumna i professora de dansa inclusiva al CSDMA (2016- 2019). Col·laboració com a ballarina de l'CSDMA amb el Museu Thyssen-Bornemisza en tallers d'aprenentatge a través de la dansa inclusiva (2019). Ballarina de l'Estudi de dansa Maria Antònia Mas al festival de dansa EIMA, Mallorca (2016).
En el nom de Bach de MARIA MAGDALENA GARZÓN I TORRANDELL (suport Teatre Principal) - intercanvi amb residència L’Animal a l’esquena.
Dates: 30/08 – 10/09/2021
Sinopsis:
En el nom de Bach és una peça de dansa i música, en format de trio, i que contempla la interpretació de l’obra musical en viu. De l’ampli repertori musical del compositor Johann Sebastian Bach he escollit, per la present ocasió, L’art de la fuga ( Die Kunst der fuge), BWV 1080. Aquesta obra, inacabada en el moment del compositor, es compongué amb la idea que fos un conjunt d’exemples de les tècniques del contrapunt. La seva aparent simplicitat harmònica - com si fos un estudi- i el fet que estigui construïda a partir de moviments independents, que poden ser combinats, alternants i repetits fa que ens proporcioni un marc de treball versàtil i suggerent per a la coreografia. En el nom de Bach és una peça de dansa i música que pretén seguir en la línia d’investigació encetada des de fa tres anys i que posa en qüestió la relació escènica entre la música i la dansa. Si bé la història de la relació entre ambdues arts ens porta a fer una reflexió profunda entorn dels principals moviments artístics; de les seves manifestacions, estètiques i procediments, aquest projecte, almenys per al moment, no pretén ser un objecte historicista ni d’investigació entorn la música i la dansa barroca. Això no obstant, l'apropament entre els dos llenguatges vol recobrar l'essencialitat del gest sonor i corporal en una gramàtica comuna, sense tamisats ni càrregues convencionals. Treballar a partir d’una música escrita a priori, composta per a ser ballada o no, propicia un marc de treball concret i definit, alhora que confereix un ampli ventall de possibilitats i estratègies compositives. D’aquesta manera, i succintament, l’obra de Bach se’ns presenta com un bosc de símbols, com un continent sencer de peripècies. La seva vasta complexitat i ramificacions semàntiques ens porten a desgranar la poètica d’un procés d’elaboració artesanal, a treballar des de referències dels elements patrimonials culturals, i a posar l’accent en la minuciositat de la manipulació del material com a element compositiu. En aquest mateix sentit, En el nom de Bach és un desig de fer valdre la música ja feta, escrita. Atrevir-nos a treballar des de l’obra de Bach és un gest arriscat i exigent. Des de l’admiració i el respecte, aprofundir tímidament en l’estudi de la seva obra ens revela el sentit de la professió com a coreògrafa:
“La música de Johann Sebastian Bach és un acte íntim de professió. Tan íntim que només es pot concebre des de l’hàbit, des de la pràctica quotidiana d’una litúrgia que s’articula a través de l’ofici manual i sincer. Per això diem que totes les veus que embasten el seu tapís són el resultat del joc amb contrapunts de notes, una iridescència de l’acte més essencial de relligar”
Jordi Alomar, musicòleg
Així mateix, tenir l'oportunitat de participar de prop en el procés de creació de What is the Word a partir de la música de Morton Feldman de Constanza Brncic, o la vinculació professional i personal a la creació més recent de Mal Pelo entorn de l’obra de Bach ens ha permès redirigir la pràctica artística i integrar nous procediments. Igualment com donar una nova perspectiva al treball del cos i la creació i valorar-ne els mètodes i estratègies dins el context actual. Si bé treballar des de la música no és res nou, pensem que el fet que, actualment- en què els espais sonors i la creació ex-novo prevalen-, una proposta que parteix de l’arqueologia musical i de referències clàssiques promou el pensament entre el que és nou i el que és antic, ¿una certa tendència a la tradició innovada?
Biografia:
Llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona i actualment estudiant del quart curs del Grau Superior en Coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona.
Al 2017 va ser guanyadora de la Beca de l’Observatori de les Arts Escèniques Aplicades de l’Institut del Teatre pel projecte Mirall dins un mirall creació en dansa en l’àmbit de la diversitat visual.
Va rebre formació sobre performance fluxus amb Josef Nadj i Peter Gezma a TanzLabor Frankurt, teatre d'objectes amb Xavier Bobés. Museu d’Art Contemporani Es Baluard, Palma i dansa i dramatúrgia amb Constanza Brncic i Victòria Szpunberg al Centre de Creació La Caldera, Barcelona.
Al 2010 va fer una residència a Berlín amb Juschka Weigel, Jun Sun Kim i Elias Cohen de la companyia de dansa-teatre Kosmos in Movement.
Formació regular en dansa contemporània, dansa teatre, improvisació i composició a l'Escola Municipal de Dansa de Celrà (Girona) amb Carme Renalias, Julyen Hamilton, Bea Fernández, Cia. Mal Pelo, Nicole Balm, Constanza Brncic, Sofía Asensio, Jordi Casanovas, Ula Korn i Lawrence de Maeyer, entre d'altres.
Tallers i cursos amb Lisa Nelson (tuning scores), Germán Jáuregui, Companyia Raravis, Marta Carrasco, Àngels Margarit, Jackie Taffanel, Carmelo Salazar, Steve Paxton i d'altres a l'Animal a l'Esquena, l'Estruch de Sabadell, Perpinyà, La Poderosa de Barcelona, Espai R de Palma, etc.
Formació en tècnica Graham, contemporània i improvisació a l'Escola de Teatre el Galliner i al Centre de creació artística l'Espiral amb Natàlia Espinet, Eduard Teixidor, Dinora Valdivia. Girona.
Intèrpret en la peça de creació “Teresa” dirigida per Andrés Corchero estrenada Mercat de les Flors en març 2021.
"Nunca verás nada igual porque nos da igual" de LOS INFORMALLS. Eivissa (suport Teatre Principal) Intercanvi amb L’animal a l’esquena
Dates: 29/11 – 5/12/2021
https://vimeo.com/349784676
Sinopsi:
Los informalls són addictes a el risc, a agafar el camí difícil, a tirar-se a l'abisme de enfrontar-se a tot allò que no controlen i bregar amb l'experiència, eixamplar la seva parcel·la de confort caminant al límit de les seves capacitats.
Objectiu:
Reprende el joc i l'exploració de el ridícul com a mètodes de cerca sent aquesta vegada el punt de partida la hipotètica creació d'un àlbum musical ... el destí dirà com acaba tot això. Possible estrena a 2023, almenys!
https://vimeo.com/349784676
Biografia:
Los Informalls és una companyia d'arts escèniques multidisciplinari que funciona com a plataforma per a la creació artística i creativa. Representa un estil de vida basat en el moviment, l'humor i l'agitació social, alhora que defensa un art proper i sensible a el mateix temps. La companyia es mou en un lloc entre la dansa, el teatre i el desconegut. Els seus creadors, Fruita i Pere, transformen els seus pensaments existencials en accions que comparteixen el senzillament humà en cada escena. Són dos professionals de la improvisació, navalles suïsses multiusos, decatletes de l'art i de la vida, amants de jugar amb els límits del que estableix i que és políticament correcte, sempre disposats a descobrir el que el destí els ofereixi en cada creació, acció o intervenció. www.losinformalls.com
Gimnasia duramadre de IDOIA ZABALETA I JUAN GONZÁLEZ. Païs Basc (suport Teatre Principal) - Intercanvi amb Azala espacio
Dates: 18 – 24/12/2021
Sinopsi:
Tirar-se a terra a desplaçar-se, gemegar, balbucejar, disposar d'una visió de 360º a deixar rodar el cap per terra. La llum es filtra a través d'la parpella a l'obrir els ulls lentament, mareig, calor que emana de el cos just abans de començar a suar ... Estats preliminars, preàmbuls que recordo com un lloc informe, una avantsala on es repartien carícies i pessics per preparar els sentits. Sintonitzar.
Si l'atenció requereix obstinació, la percepció requereix massatge.
Continúar tractant d'enfortir els ulls, les mans, les orelles i el cor i estovar la visió, el tacte, l'escolta i la passió.
Continuar treballant en un procés de recerca sobre tecnologia somàtica que ha estat realitzant en els últims anys, en paral·lel al seu treball com a directora de l'espai de creació Azala. El treball de gestió disminueix el temps de dedicació a el cos i l'estar en forma ha passat a un altre pla, per la qual cosa troba interessant explorar i treballar sobre els estats informes en què se submergeix el cos en la fase d'escalfament.
Experimentar amb la tecnologia pròpia dels escalfaments de dansa, per inventar una sèrie de massatges, gimnàstiques i visualitzacions, que ajudin a posar remei a la falta d'entrenament i excessos davant la pantalla, tecles, píxels, requadres, finestres, reunions mitjançant, virtualitat .. .Com miro? Com escolto? Com faig olor? Com toco avui?
Juan González continuarà els seus estudis sobre banys de bosc i experiències sensorials que poden donar-se caminant i recorrent un bosc.
Aprofitar per compartir amb EIMA l'experiència de construir, dirigir, articular, criar, gestionar un espai per a la pràctica artística, en territoris perifèrics.
Biografia:
Idoia abaleta
Coreògrafa. A la Facultat de Biologia es va especialitzar en ecosistemes i dinàmica de poblacions. Estudia nova dansa i improvisació en els anys noranta. Treballa amb la companyia Mal Pelo entre 1995 i 1999. Des de l'any 2000 crea el seu propi treball col·laborant amb altres artistes i investigadores com Isabel de Naverán, Filipa Francisco, Antonio Tagliarini, Ixiar Rozas, Sofia Asencio entre d'altres. El seu treball s'ha pogut veure en festivals i trobades d'àmbit internacional.
Des de 2008, construeix i governa juntament amb Juan González, l'espai de creació i residències artístiques Azala, situat al mateix poble on viuen.
Awa i Intim de NATALIA LÓPEZ SANTA CRUZ. Eivissa-Mallorca
Dates: 6-7/03 i 15-18/04/2021
Sinopsi:
AWA és una performance creada com elogi a l'AIGUA. El femení, el receptiu, el fèrtil, el Yin. Es plantegen en escena elements rituals com l'aigua, la sal, tuls i sedes, el color blanc i el blau, flors i dues intèrprets, Natalia López i Clàudia Reig, que transiten entre la dona i la deïtat. Elles són la personificació de la veu de el coneixement femení que cobreix la seva cara perquè el seu rostre conté tal potència que amb tan sols una mirada podria culminarnos. El coneixement cal preservar-lo, cal protegir-lo, transmetre'l amb el seu degut ritual sagrat. Tota una filosofia caracteritzada per un moviment pausat, fluid, sensual, constant, on el contundent poder de l'gest vola la imaginació de l'espectador transitant per figures i deesses arquetípiques embolicades en un tràngol que indueix hipnòticament a allò més bell que ens regala l'existència; La Presència.
INTIM parla de conceptes com la penitència, la comunicació amb el més enllà, la sensualitat, el cos de la dona, la gravetat; allò que cau del cel que fa referencia al imprevist, la sincronia, la vulnerabilitat, el que es contrau, allò que està per descobrir, l’exposició, el temps, el transit, lo efímer, el crepuscle i com trovar el camí de tornada. Posant en qüestió si quelcom que interiorment cerquem es un camí d’anada o més aviat de retorn.
Objectiu:
Explorar conceptes com la penitencia, la comunicación amb el més enllà, la sensualitat, el cos de la dona i la gravetat. Alló que cau del cel que fa referencia al imprevist, la sincronía, la vulnerabilitat, el que es contrau, allò que està per descubrir, l’exposició, el temps, el transit, lo efímer, el crepuscle i com trovar el camí de tornada.
Anar amassant la dramatúrgia del que es vol explicar. Primerament treballar amb la poeta Clarissa Sofia per a madurar el text i, a través d’imatges, gravar un vídeo dansa que serà projectat en escena en la obra de gran format.
Biografia:
Formada a Barcelona el Laboratori Escola d'Expressió Corporal Dramàtica dirigida per Jessica Walker. On durant 10 anys es va formar i va exercir com a actriu experimental i professora de la mateixa metodologia. Creadora de les peçes: "Les Onades" Virginia Woolf "Agatha" M. Dures "Hamletgrafía" i "Lady Macbeth" W. Shakespeare.
Coneguda internacionalment com a docent i performer de Butoh, deixebla de professors com Atsushi Takenouchi, Minako Seki, Yumiko Yoshioka, Yuko Kaseki, Yuko Waguri, Daisuke Yomimoto, Gyohei Zaitsu, Nobuyoshi Asai, Ken Mai, Carla Llops, Rosana Barra, Marlene Joebstl entre altr @s. Ha col·laborat en l'organització, premsa i producció de "Barcelona en Butoh" Festival internacional de Butoh des del 2010 a l'2014. En teatre físic i dansa ha après amb Daniel Lepkoff, Gabriel Foristieri, Shahar Dor, Sebastian García Ferro, Jules Beckman.
Actualment és artista resident a Eivissa amb cia Ritual Eivissa www.ritualibiza.com. Ha realitzat diversos projectes amb Violeta Galera que combinen el performàtic al costat de les Arts Plàstiques gestant el "Butoh Action Painting".
Cap:II – I’m not an influencer (Schwarzenegger exterminó mi futuro) de REINALDO RIBEIRO. Brasil-Catalunya
DATES: 19-30/04/2021
Sinopsi:
Una cosa es destapa. S'obre un portal. Porto tot i una mica més pels dubtes, fins maons porto a les butxaques. Cal reconstruir. La urgència que es presenta en calibrar passat i present en la revisió de valors estètics i morals. Part de conceptes com afrofuturismo, fantología i imaginació radical per encarar aquest nou procés, que pot ser entès com una forma de qüestionar "ser subjecte".
Bell Hooks bé el defineix com aquells que tenen el dret a definir les seves pròpies realitats, establir les seves pròpies identitats, de nomenar les seves històries a diferència de "ser objectes", on la realitat i identitat són definides per uns altres.
Aquest nou projecte està pensat en tres parts (capítols). Cada capítol té una naturalesa diferent i formen una mena de tríptic. El capítol II es plantetja com a una obra escénica, un possible sol, invocant els possibles cossos i bussejant sobre el que significa ancestralitat de el futur.
Aquest treball és un espai per a performar la subjectivitat. Un discurs que és tant polític, com a personal i poètic”.
Biografia:
Nascut a de Rio de Janeiro i actualment viu entre Barcelona, Madrid i Tenerife on treballa com a performer, coreògraf, director creatiu, docent i coach en l'àmbit de la publicitat. Cofundador de l'Col·lectiu Lamajara i codirector entre 2013 i 2020. Es va formar com a actor per la ESBA (Escola Brasilerira d'Arts) i ballarí i intèrpret pel Taller de Dansa Contemporània de Teatre Sant Martí de Buenos Aires. Té el Màster en Pràctiques Escèniques i Cultura Visual de la UCLM (Universitat de Castella-la Manxa en col·laboració amb el Museu Reina Sofia).
En les seves pràctiques artístiques actuals està interessat en la qüestió de el cos negre, la identitat, els cossos híbrids, per les practiques que s'enfronten i es desvinculen de el pensament occidental colonial. En 2019 va ser convidat a la primera trobada internacional d'artistes negres a la dansa, un projecte de IBERESCENA que reunia a 10 coreògrafs de diferents països d'l'acord iberoamericà per discutir pràctiques escèniques i polítiques en el camp de les arts vives al Centre Coreogràfic de Rio de Janeiro.
En els seus últims treballs, destaca el sol / performance SAMBA, el projecte conreu (el paisatge de l'camp dut a la geografia de el cos) i Ígnia (coproduït per Teatres de Canal i Festival FAM de Tenerife) al costat de l'Col·lectiu Lamajara i Black Through Red (una pràctica de correspondència a distancia que consisteix en l'enviament de postals per correu ordinari durant el període d'un any).
Corpus – Les polítiques del tacte de CIA SOTA LA PELL – FABIANA VINAGRE, IRENE PONS I SIMON MALONE. Mallorca
Dates: 21-23/05/2021
Sinopsi:
Corpus és un procés col·lectiu d’investigació al voltant del tacte i de la no-visió com a maneres d’estimular nous modes de percebre el cos, l’altre i el món. El procés té tres vessants: una sèrie de laboratoris de recerca, unes prestacions en la forma d’una experiencia interactiva de moviment i una feina teórica tant de recollir les impressions i reflexions dels participants al voltant del projecte com de fomentar un grup de lectura i discussió al voltant dels temes que sorgeixen durant el procés.
Ens interessa investigar el significat del tacte en el context actual on tot el relacionat amb el contacte físic i la pell s’ha convertit en objecte de por i desconfiança. A la nostra pràctica percebem que és precisament la qualitat relacional i temporal inherent al tacte la que permet una desterritorialització de les concepcions preexistents del cos, ja siguin biològiques, de gènere o polítiques, connectant-nos a un continu temps-espai en constat evolució, on el cos es revela com un eesdeveniment, afectat i construït a través de les seves relacions més que com objecte aïllat clasificable i definible i, per tant, controlable. Corpus neix de la necessitat de repensar les relacions entre “espectador” i “artista”, “objecte” i “subjecte”, “actiu” i “passiu” així com altres categories predeterminades com “home” i “dona”, “ciutadà” i “refugiat”, posant l’enfocament en l’experiència directa del cos, allunyant-nos d’identitats fixes i de procesos tancats. Proposem un viatge sense destinació ni retorns, on apareixen noves línees d’investigació a través d0una recerca contínua que pren com a punt de partida l’axioma de Spinoza “no sabem què pot un cos”. Encara que Corpus s’ha concebut com projecte de recerca, no descartem la presentación al públic com a experiencia interactiva, com a taller o documentat en la forma de dossier, bitàcola (blog) o vídeo.
Biografia:
Irene Pons
Nascuda a Barcelona en 1992 i cercant de satisfer el seu desig expressiu, ha recorregut sempre a diverses disciplines artístiques, sobretot la dansa i el videoart. Són camps que han esdevingut pilars de les seves creacions. Els llocs on ha viscut i treballat conformen un mapa i un imaginari intern. Barcelona, Lille, Brussel·les, Mallorca i Formentera han estat fonts d'inspiració i substància creativa a la qual ha anat donant forma. Actualment, col·labora en diversos projectes audiovisuals i furga en l'expressió corporal per mitjà de la dansa i el moviment. La seva darrera peça, "Out of human", és fruit de la seva col·laboració amb Valeria del Vecchio, ballarina de Body Weather amb qui ha pogut entrenar aquest darrer any. També ha col·laborat amb altres artistes com en Simon Malone a Arctic Dreams o na Bàrbara Riera en una peça que està a punt de sortir a la llum.
https://vimeo.com/irenepons
Fabiana Vinagre
Arista trans(in)disciplinar nascuda el 1990, a São Paulo, Brasil. El sensorial és l’eina principal del seu treball, des del qual teixeix diverses formes d’expressió, que es despleguen en produccions individuals i experimentacions col·lectives amb grups de diversitat perceptiva. Investiga les textures i tessitures del cos i del llenguatge, la seva fisicalitat i virtualitat, buscant crear a la fricció dels sitemes colonitzadors del cos i els seus esdevenirs. Ha acabat recentment el Màster en Arts i Professions Artístiques de la Escuela Sur i participa com a artista-investigadora en projectes amb personas amb diversitat neuronal / cognitiva. Els seus últims projectes han estat exhibits en el CA Madrid (Babel Papel, 2019), a la X Biennal d’Art de Riudebitlles (Hay una grieta en cada palabra, 2018) i Tabacalera Promoción del Arte (Poéticas del Toque, 2018). Les seves performances més recents són CUON (Centro de Arte Dados Negros, Ciudad Real, 2019), ¡Oye Mira! (La Juan Gallery, 2019) i Poesias Cartográficas (Storm and Drunk Gallery, Madrid, 2020). En 2020 va rebre la Beca Pilar Juncosa per un projecte d’Educació Artística titulat Poètiques de la Matèria, a la Fundació Miró Mallorca. Viu i treballa entre Madrid i Mallorca.
https://fabianavinagre.com/
Simon Malone
Permormer i traductor nascut a Londres a 1965. Desprès d’estudiar Historia Contemporània a la SSEES de Londres es trasllada a Mallorca i comença els seus estudis de dansa amb na Laura Girotto. Continua la seva formació amb artistas de renom internacional com Ray Chung, Jess Curtis, Keith Hennessey, Hisako Horisawa i Felix Ruckert. Composa l’espai sonor per diverses companyies de dansa contemporània. Estudia i practica aikido des de que fa 25 anys. Creador i intèrpret de la peça Minotaure (amb Magdalena Garzón), La Flor y La Muerte, Diálogos I/II, Sota la Pell (amb Bàrbara Riera i Fran del Jesús), i Arctic Dreams, presentat al festival Palmba amb la Dansa 2018. Participa al Col·lectiu Encaradansa i és impulsor de l’Espai de Creació Es Local a Son Cladera. Col·labora amb deverses publicacions relacionades amb el moviment i el prensament.
La Contínua de CIA MARIANTÒNIA OLIVER. Mallorca
Dates: 20-24/09; 4-8/10; 11-15/10 I 1-5/11/2021
Sinopsi:
La Contínua es basa en el concepte de fragmentació com a proposta experimental i de composició coreogràfica, en la creació d’una situació de tensa intimitat amb el públic i en la incorporació activa i improvisada de l’espectador a escena.
Intentant trencar les pautes estàndards i tradicionals de composició (línia, forma i proporció), buscarem experimentar amb noves estructures com són la radialitat, enlloc de la línia, i la discontinuïtat enlloc de la continuïtat. També volem trencar les normes de versemblança alhora de presentar històries per exemple accentuant la desconnexió temporal, espacial o narrativa, treballant oposats, intermitències, atonalitats, presències invisibles, trencament, anormalitat...
Aquesta idea de fragmentació afecta diversos elements escènics: el so, l’espai, el gest, el moviment, l’acció... i respon a una voluntat de de-composar la identitat mateixa. La creació d’un autoretrat que plasma la diversitat pròpia de la nostra existència, els diferents plans en els que existim i en els que som. No som éssers unitaris i compactes sinó que som un cúmul de moltes realitats que se sumen i es superposen, que varien segons el context, l’entorn i tot depèn de l’angle en que s’observi.
Biografia:
L’any 1989 es va crear Cia Mariantònia Oliver que, amb l’espectacle Ocho, fou guanyadora del premi Jove Creativitat de Catalunya i Biennal de Joves Creadors de la Mediterrània. Més endavant creà l’espectacle Marco Raso, una coproducció amb Barcelona, Londres i Madrid duent a terme una gira per Espanya, Europa i Amèrica.
L’any 2000 s’instal·la a Mallorca i crea un espectacle dedicat a infants: Bobot, amb ell gira per Holanda, Espanya i diferents festivals internacionals. Un any més tard crea La Contínua, coproducció amb el Teatre Principal de Palma, el Govern Balear i el Mercat de les Flors de Barcelona. Segueix Poetes, basat en treballs de poetes mallorquins contemporanis. Per un públic familiar: Rasss, amb dibuixos de Max i Na Llauneta recicla, amb el reciclatge com a tema central.
Amb Mapes, va participar al Festival Escena Contemporània de Madrid i Petita Lula, espectacle de dansa en espais públics va ser estrenat al festival Palma amb la dansa el 2008. Aquest mateix any estrena a la Fira de la Mediterrània de Manresa La Paraula i els peus nus.
Estrena l'espectacle No-Res amb dansa aèrea i mapping al Festival Palma amb la dansa. Las Muchas, espectacle creat amb la col·laboració de 11 dones de Maria de la Salut amb edats voltant els 80 anys.
Malmenats, peça creada amb 3 homes que no venien del còdic de la dansa, un músic, un actor i un publicista i professor d’art, per un públic adult. I el 2014 estrena Trobades, un Laboratori de creació per a públic infantil emmarcat dins el projecte euroregional de Midies.Pyrinées, Scena Centro, amb 4 participants de Mallorca i 3 de Montpeller.
Volen, Volen, un altre espectacle x públic familiar que ha fet més de 150 funcions a nivell nacional i internacional. Las Muchísimas, producció de Teatre Principal de Palma que també es presenta al Festival Grec 2019, espectacle construït amb 17 dones al voltant de 65 anys.
Actualment, i per a celebrar el seu 30è aniversari, te en reposició nOu, un espectacle estrenat al 2010 i treballant en la revisió de La Contínua (coproduït pel Teatre Principal de Palma) recuperant l’espectacle original des d’un punt de vista totalment nou. També està realitzant un documental sobre la peça Petita Lula i serà representada al Festival EIMA de 2021 amb el equip original.
30 anys, un acte poètic de resistència; Errancia – relato de un viaje de TONI COTS I ESTHER FREIXA
Dates: 13 – 26/09/2021
Sinopsi 30 anys, un acte poètic de resistència
30 anys és un treball escènic que busca, entre altres coses, fer present l’escriptura poètica d’una època que narra la malaltia que va assolar l’esdevenir dels anys 30 del segle passat. Una época de gel a la que no hi ha possibles nous universos sense un llenguatge nou, doncs mitjançant les paraules que l’han sobreviscut, la ignomínia pot renéixer en qualsevol moment. En l’art, es pot només progressar quan es duen a terme esvorancs verticals en el llenguatge de la realitat, un procés que sempre exigeix re-iniciar.
30 anys també busca la ‘veritat’ en la carn, no en els actes ni en les paraules que els tradueixen. Cerca arrancar de la carn una confessió, com una Antígona davant de Creont i als fets que la condemnen. Es pot entendre com una oració fúnebre, en la qual els altars estan aixecats a l’espera del sacrifici, mentre la humanitat roman sepultada per ritus funeraris i la seva litúrgia del dolor. Doncs sembla que avui en dia, evocar la memòria, s’hagi convertit en un ‘gest’ inhumà. Vivim un món en el qual ens aferrem als hàbits per por a la llibertat, en què els pensaments semblen dissoldre’s aniquilant qualsevol meta.
Finalment, 30 anys es presenta com una pregunta davant aquest temps que transcorre de manera lineal a l’espera que la vida porti la llibertat, una llibertat que malgrat estimar-la la traïm cada dia; on mentre la vida se’ns escapa, seguim muts y submergits en el silenci, sentint la crida.
El procés de creació s’ha anat estructurant a partir d’elements textuals (Malina d’Ingeborg Bachmann i God-Dog de Toni Cots), fílmics (Incendies de Denis Villeneuve – basat en l’obra de Wajdi Mouawad), i poètics (No sé de ningún mundo mejor d’Ingeborg Bachmann). 30 anys és part d’un procés d’investigació, iniciat el 2007 amb Medea (a la carta), sobre com el cos pot revelar, obrir o suggerir diferents aproximacions a la poètica d’un llenguatge caracteritzat per la intimitat, i que es confronta amb la mirada de l’espectador. A 30 anys, el públic està situat en un espai de proximitat a l’acció teatral, i és testimoni del judici que té lloc contra actes de denúncia i resistència.
Sinopsis Errancia – relato de un viaje:
La proposta escènica part d'un imaginari i uns textos, en gran part poètics, que han originat en el seu propi si una desproporció entre l'experiència i el relat que de la mateixa feim. Durant el procés de creació la mirada s'ha dirigit cap a la memòria i l'imaginari de dos cossos, que amb el pas el temps s'han transformat a l'produir solcs que els permean i callositats superposades a la pell, en els teixits, els nervis, les emocions...
Convidem a el públic a passejar per paisatges, visions i memòries, en els quals reflexionar sobre el mateix desarrelament, la pèrdua de l'herència de la qual som dipositaris i la solitud, la qual cosa crea una bretxa entre el passat i el futur que a cada instant es renova.
Es tracta d'un viatge que esdevé en la trobada i separació de dos éssers solitaris, impredictibles en el seu procedir, que van a la deriva exiliats de qualsevol context, submergits en un temps continu.
El relat està estructurat a partir de textos les fonts tenen el seu origen principalment en Matsuo Basho, Mahmud Darwish, Paul Celan i Toni Serra. Un relat que apunta cap al misteri que la nostra condició humana no arriba a desvetllar en el transcórrer de la pròpia vida, però que ens interroga en cada acte que portem a terme i en cada trobada que ens fa sentir que som part d'un altre.
Errancia - relat d'un viatge és la tercera part d'una trilogia, resultat d'un diàleg continu entre Esther Freixa i Toni Cots que va començar al 2007 amb el procés i creació de Medea (a la carta), a la qual va seguir 30 anys - un acte poètic de resistència, i que ara culmina amb aquesta obra. Cada proposta, a la seva manera, genera un espai d'intimitat i de relació amb el públic per compartir les diverses temàtiques, que la revisió contemporània de el mite qüestiona a partir de el llegat de la seva memòria.
Biografia:
Toni Cots i Esther Freixa i Ràfols Col·laboren des de 2007 i des de llavors estan en continu diàleg. Junts creen un llenguatge artístic que es confronta amb la mirada de l'espectador a partir de diferents aproximacions al cos i al text caracteritzades per una poètica de la intimitat, buscant la manera en què l'acte teatral pugui esdevenir un lloc compartit.
La seva primera creació Medea (a la carta) (http://www.medealacarta.org/) es presenta des de fa 12 anys a cases particulars, galeries, teatres i festivals d'Europa, Líban, Mèxic, Veneçuela i Argentina, amb 144 funcions. 30 anys, un acte poètic de resistència és la continuació d'aquest procés d'investigació iniciat el 2007. Des de 2011 a 2015 comparteixen un laboratori regular sobre pràctiques col·laboratives basades en el cos amb altres artistes i persones interessades. També col·laboren en l'àmbit de la gestió cultural amb el projecte i espai CRA'P (http://www.cra-p.org/) a través del qual treballen diferents propostes d'investigació, creació, formació i producció.
Esther Freixa i Ràfols
Actriu, performer, creadora escènica y professora. El 2005 es llicencia en art dramàtic per l'Institut de Teatre de Barcelona i des de llavors es continua formant entre Catalunya, Berlin i l'Índia en dansa, teatre físic, body-weather / butoh, biovoz, ioga i Kalaripayattu, entre altres tècniques i disciplines, desenvolupant la seva propia pràctica i entrenament.
Com a intèrpret treballa amb diferents companyies i artistes independents i des de 2007 col·labora continuadament amb l'actor, autor, professor i director de les arts escèniques Toni Cots. Des de 2005 treballa buscant línies pedagògiques que permetin la transmissió de el coneixement sobre el propi cos i el fet creatiu impartint classes, tallers i cursos diversos amb persones interessades, nens i professionals. Ha actuat i impartit tallers a Espanya, Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Holanda, Mèxic, Veneçuela, Argentina, Uruguai, Líban i l'Índia. Paral·lelament acompanya processos de creació d'artistes independents i fa assessorament dramatúrgic i de moviment escènic per a diferents projectes. Des de 2006 gestiona diversos espais de suport a la creació, investigació, formació i exhibició de les arts escèniques. És membre fundadora de CRA'P - pràctiques de creació i recerca artística a Mollet de Vallès (Barcelona).
Toni Cots
Actor, autor, investigador i director de les arts escèniques. Llicenciat el 1975 a l'Institut de Teatre de Barcelona. Segueix diferents estudis i pràctiques de dansa contemporània a Barcelona, Londres i Oslo. Entre 1975 i 1985 és actor i membre de l'Odin Teatret (Dinamarca), i entre 1979 i 1987 de l'Escola Internacional d'Antropologia Teatral ISTA. Com a autor i director crea el 1984 la plataforma d'arts escèniques BASHO, amb la qual dirigeix i produeix nombrosos espectacles i esdeveniments en diferents parts de món. Ha estat director artístic de festivals internacionals tals com el Festival Internacional de Teatre de Sitges, Barcelona (1987-1990); ha estat productor / director artístic entre d'altres del "Teatre obert" a Barcelona (1989-1991), de "The European Theatre" a Copenhaguen (1994-1996). Entre 1997 i 2000 crea i dirigeix a Copenhaguen el projecte sociocultural 'Borderland', sobre l'exili i els refugiats. Entre el 2001 i 2010 ha estat coordinador i codirector artístic de L'animal a l'esquena situat a Celrà (Girona). Entre el 2007 i 2010 dirigeix el Màster MACAPD (MA in Contemporary Arts Practice & Dissemination) en col·laboració amb la Universitat de Girona. És membre fundador de CRA'P - Pràctiques de creació i recerca artística a Mollet.
