L’Aviador

PEL QUE FA A LA TEMÀTICA I ELS PERSONATGES 

Dediquem una part de temps, especialment el primer dia, a aprofundir la idea del tema. Convenim que el tema de fons és la necessitat d’establir la idea de perEnença a un lloc (espiritualment a un lloc), de perEnença a una casa, encara que sigui una casa per a l’esperit. El tema subsegüent i relacionat amb el primer és la necessitat de la passió. Passió entesa com a una acEtud vital i compromesa amb el món. Els temes secundaris són la mort i la destrucció com a fets inherents a la societat 2018, una societat que el text no nega ni combat, només mostra. Es parla de sí els personatges com Bruno o la Noia, amb menys història i més caricaturescos, han de seguir aquesta línia o cal donar-los més profunditat, complexitat i comprensió humana. Es parla de que el text ACTUAL és una refosa de Keep Shoot’n, text anterior de M.A. Raió . Llegim alguns fragments de l’arEcle de María Cunillera Pérez “¿Quién se come a quién? Metáforas del canibalismo en el arte del siglo XX” en Valeriano Bozal (ed.), Imágenes de la violencia en el arte contemporáneo, Madrid: La Balsa de la Medusa, 2005. 

 

captura-de-pantalla-2019-01-22-a-las-15.52.07

􏰀􏰁􏰂􏰃􏰄 􏰅􏰆􏰇􏰄􏰈􏰂LLOPS_TRISTOS

 

S’insisteix en la idea de trobar el nostre llenguatge propi. De fer una proposta de risc en relació al que nosaltres hem fet abans. Apareix com a necessitat la idea de no caure en un model naturalista a pesar que sigui teatre de text. Per a aquest moEu s’experimenta en el taller amb la performance i el ritual.