Eulàlia Bergadà forma part de la generació d’artistes formats a l’Institut del Teatre que, havent consolidar la seva carrera com a ballarins, ara despunten en el món de la coreografia. Flying Pigs va ser el projecte de final de carrera de la ballarina.

Bergadà ha ballat amb companyies com La Veronal, IT Dansa o Corcada Teatre, i des del 2006 també coreografia les seves pròpies peces. El 2015 va rebre el Premi de Dansa de l’Institut del Teatre per Gold Dust Rush, ha participat al Festival Grec de Barcelona.

Dark Luxury és un solo de dansa. Un viatge per composicions alegòriques que tenen a veure amb la idea de visió, d’il·lusió i de somni. A través d’elles, la forma corporal s’ordena i, a mesura que avança l’obra, es va desvirtuant dins ella mateixa.

Tot es distancia d’un paràmetre original i adopta formes, imatges i sons vocals que són reconeixibles i identificables, on l’abstracció de les figures es converteix en imatge real o simbòlica pròpia de l’imaginari col·lectiu. Així doncs, tots els elements espiralitzen al voltant d’un centre, ja sigui formal, espaial, estètic, sonor o conceptual, evocant atmosferes reconeixibles per l’espectador.

La tensió i el misteri creix a mesura que l’intèrpret lidia entre allò volàtil i allò carnal que es desplega del món de la mística i la relgió i el món de la luxúria i la vanitat, on el desordre interior atravessa el contorn del cos per buidar-se de la confusió, desbloquejar-se, fluir, projectar-se i gaudir, fent de l’entorn un espai desgavellat on el cos hi pot viatjar ja en pau.

 

La recerca artística que realitzo entorn a les residències d’EIMA i Auditorio de Tenerife va vinculada a la meva nova obra Venes per devall sa pell. Em situo a la fase inicial de recerca i experimentació en la que el punt de partida per a la investigació que va començar en el meu últim treball, el solo titulat Nixie (deep inside). Durant el seu procés d’investigació i d’experimentació hi va haver una troballa de diversos mecanismes de composició, d’interpretació i d’exhibició sobre els que ara vull seguir treballant i profunditzant a través de la dansa i de la música en directe, i així, poder desenvolupar-los amb més complexitat. Penso que puc anar més enllà i indagar més a partir d’algunes troballes inicials com; conceptes poètics al voltant de la identitat o l’error, mecanismes de moviment relacionats amb la dinàmica espiral, la veu i la paraula, i, material sonor vinculat als cants harmònics i a l’electrònica.

Parteixo de la idea d’identitat des del punt de vista grupal, és a dir, la identitat en relació a la col·lectivitat, m’interessa molt la idea del grup com a xarxa afectiva i vulnerable que és. Veig el grup com una massa moguda per un fluxe de moviment constant i harmònic que és susceptible a patir col·lisions o accidents, el quals els considero instants de parada on podem aprofitar l’oportunitat de reflexar-nos entre nosaltres mateixos enfront a l’entorn, mutar cap a noves inèrcies i crear noves formes expressives. Per això, amb aquesta peça, busco crear metàfores visuals, poètiques i sonores d’aquests instants de desequilibri perquè el públic viatgi a través d’aquesta força sensorial, invisible i impalpable que anomeno amor.

Durant el procés de treball jo mateixa, Eulàlia Bergadà, seré la directora i coreògrafa investigadora. Realitzaré la feina juntament amb dues ballarines, Núria Guiu i Núria Navarra, i, amb Marc Naya, músic amb qui fa temps ja hem començat d’altres investigacions i espectacles. Tots quatre treballarem al voltant de la fisicalitat i el so (tant instrumental com vocal), de com la vibració del cos i del so són elements que es retroalimenten i potencien la imatge.