Andrea Cruz

L’any 2018 he estat convidada a remuntar la peça Tales of the body pel Festival PalmaDansa, curat per Marta Ferrer. Al reprendre la peça torno a compartir-la amb el públic, observo que és completament vigent i a més és inspiradora. Tales of the body va néixer fa una dècada, sorgeix per la necessitat de plasmar el cos personal i col·lectiu a l’hora, a partir d’una perspectiva contemporània, on s’observa la trajectòria del cos físic, emocional, polític i social, en aquest cas, vista mitjanant el meu cos, el d’una dona. El rol de la dona durant aquest últim temps ha pres protagonisme, en aquesta peça podem observar diferents danses que parlen de situacions en les que la dona i els ser humans formem part d’un teixit que trontolla, vull parlar de les subtileses, les pors, les fortaleses, aquelles denúncies constants que es graven en el nostre imaginari col·lectiu, ballo la dolorosa Stabat mater, aquell mateix dolor ancestral s’instal·la en aquest temps contemporani amb les guerres, els descontents de la societat, la injustícia. No m’interessa l’acte pamfletari, el meu projecte te a veure amb la poesia, per això també treballo l’absurd, la falta de comunicació, el llenguatge del cos eròtic, la tendresa i la soledat entre d’altres i és a partir de la dansa que parlo sense parlar, que crido sense cridar, però que arribo lluny. 

 

Tales of the body-revival

Andre Cruz presenta aquest espectacle que neix de la memòria del cos i dels paisatges humans. Moviment, gestualitat i objectes es combinen a Tales of the body, una peça delicada que ara, vint anys després de la seva estrena, aferma la seva vigència, un meravellós relat sobre la memòria del cos.