Volumen 1 | 5 d'agost
 Volumen 1 és una peça de dansa contemporània, és una declaració d'intencions al voltant del moviment, la comunitat, la feminitat i el ritu.
Sinopsi

Volum 1 represa alguns mites universals de la dansa per a reinterpretar-los i veure com es transformen: la Haka neozelandesa de les guerreres maoris, l'assassinat d'una verge en La Consagració de la Primavera o el tràngol col·lectiu del Bolero de Ravel. La peça es construeix a partir de la tensió entre dues forces: el tradicional i el contemporani.

19 a 24 h Camp Deulosal

 

Volumen 1 ( Trailer ) from Mucha Muchacha on Vimeo.

Biografia/es
 
Mucha Muchacha
Com a jove companyia de dansa espanyola senten el desig i la necessitat de treballar des de la contemporaneïtat, estant en relació amb el context actual de les arts vives, dialogant i incorporant altres formes de llenguatge que potenciïn el contacte i la proximitat amb l'espectador, sempre amb un fort compromís amb la innovació escènica. En aquest temps creen la peça Volum 1 (2019) representada en nombrosos festivals i premiada amb: Premi Millor Coreografia de Dansa Espanyola i Flamenc, Premi del Público i Premi Residència Nau del Follet del VI Certamen Coreogràfic del Districte de Tetuan; Premi del Público en el Certamen Coreogràfic 10 Sentits 2019; Premi de programació Festival Flamenc Vancouver i Flamenc Madrid del 28o Certamen de Coreografia de Dansa Espanyola i Flamenc; i Premi ACT a la millor peça curta del ACT Festival 2020. A més, Volum 1 forma part del 13o quadern d'Espectacles Recomanats per la Comissió de Ballet, Dansa i Arts del Moviment de la Xarxa Espanyola de Teatres publicat en 2020, gaudint així del segell “R” de Recomanat. Amb l'objectiu d'ampliar els horitzons de l'escena i del col·lectiu, Molta Noia ha col·laborat amb artistes d'altres disciplines generant les performances Els Tournesols (Escorxador Madrid, 2016) i Veus (Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Ferran), peces de dansa en pantalla com SELFI (Escorxador Madrid, 2016) o La Gossa de Goya (Premi Plataforma Milk&Honey, 2016), o el seu recent treball coreogràfic en l'obra Renaixement (La Tristura, 2020). En aquest temps generen també contextos de creació i recerca com #DANZAESPROFESIÓN, amb el qual investiguen sobre la realitat de la dansa professional en la societat, o la Festa Tardorenca (2018) i Festa de Fi de Curs (2019) on comparteixen amb amplis grups de dones de diferents procedències, tant amb formació en dansa com sense ella, materials coreogràfics de la companyia.